Diumenge de Rams al Zabar’s

Zabar’s és un deli mític i, per tant, turístic a l’Upper West Side a NYC. A New York el cosmopolitisme l’aprecien i els turistes no els molesten (vaja, en tot cas, no els molesten els turistes guiris, els surenyus que pugen a la capital provoquen editorials al NY Times, però els guiris no tant).


Zabar’s és un deli arquetípic i com a botiga un landmark més de la ciutat. No tinc ganes ara d’entrar a discutir si una botiga pot ser considerada patrimoni cultural (no ho crec gens) però trobo que Zabar’s és súper guay, i m’encanta allò que fan d’enviar cistelles worldwide amb pastrami, bagels i formatge cheddar.


Era diumenge i m’havia aixecat molt emboirada. Anava cap a Columbia a guaitar una llibreria i a recollir una noveleta que m’havia encarregat un parell de dies abans i vaig fer parada a mig camí per esmorzar: el famós cafè carregat de pòlvora del zabar’s i un bagel amb smoked salami (sóc així, jo.).

Al costat se’m va asseure un senyor gran, vestit amb una camisa blanca de màniga curta i amb butxaca al davant d’aquelles que diu ‘sóc un jueu jubilat que es distreu per fer passar les hores amb un look casual’. Vam posar-nos a xerrar, per que és el que fas a NYC quan estàs sol esmorzant en un lloc públic. Em va explicar que havia estat corresponsal a Argentina del Los Angeles Times i que quan es va jubilar va tornar a l’Upper West i es dedicava a corregir textos per una editorial.


La cafeteria del Zabar’s fa cantonada i hi ha un vidre gran que va de banda a banda del local. A mitja conversa va començar a passar gent cantant. Era una processó estranya. De cop hi vaig donar. Era diumenge de Rams i tots carregaven les palmes. No sé per que anaven en processó brandant les palmes amunt i avall… però al carrer hi havia una esglèsia (recordava que era al mateix carrer 80, i diria que era l’All Angel’s Episcopal Church, però després en buscar-ho al mapa he vist que potser era la First Baptist Church al carrer 79). Passats deu minuts van tornar a passar per davant de l’aparador de la cafeteria amb les palmes i van tornar a fer un ‘ruedu’ a l’edifici’ en processó abans no van marxar cap a casa.


Diumenge de Rams. D’ençà d’aquell dia, se m’han esborrat tots els records de la infantesa, d’anar a beneïr la palma a Misericòrdia, al Parc de Sant Jordi i on fos que toqués aquell any. D’ençà d’aquell dia, Diumenge de Rams sempre em porta al Zabar’s, a Manhattan i a americans blanquets arrossegant palmes i branques de llorer per Broadway Ave.

miquelvilella:

'El Cercle' és un local molt conegut de Girona. A tocar de la Plaça del Vi, amb les parets de pedra, una cambrera super-guapa i una sala de concerts de petit format és el tipus de lloc ón tothom s'hi pot sentir a gust. Això és si ets gironí, es clar. En cas contrari és el tipus de bar de l'oeste,…

stuffmomnevertoldyou:

Patti McGee, the world’s first female professional skateboarder.
stuffmomnevertoldyou:

Patti McGee, the world’s first female professional skateboarder.

stuffmomnevertoldyou:

Patti McGee, the world’s first female professional skateboarder.

(via losertakesall)

classicpenguin:

Two Classics authors — Mark Twain and Nikola Tesla — are among those featured in this set of impressive colorized photos by Max Miller. Strange not to see Twain in white, but presumably we can all agree that our authors get top marks for their mustaches. 

El Mark Twain sembla el baixista d’un grup de folk de Williamsburg en aquesta fotografia acolorida classicpenguin:

Two Classics authors — Mark Twain and Nikola Tesla — are among those featured in this set of impressive colorized photos by Max Miller. Strange not to see Twain in white, but presumably we can all agree that our authors get top marks for their mustaches. 

El Mark Twain sembla el baixista d’un grup de folk de Williamsburg en aquesta fotografia acolorida

classicpenguin:

Two Classics authors — Mark Twain and Nikola Tesla — are among those featured in this set of impressive colorized photos by Max Miller. Strange not to see Twain in white, but presumably we can all agree that our authors get top marks for their mustaches. 

El Mark Twain sembla el baixista d’un grup de folk de Williamsburg en aquesta fotografia acolorida

“Made-up and true stories are narrated in the same way. There’s an art to it.”